L’escriptura
és, de forma integral, una projecció semiincosncient de nosaltres mateixos, del
nostre ser. La nostra herència adquirida i la nostra experiència, és la fórmula
que sumada, confecciona la nostra identitat i la nostra forma de plasmar-nos en
el paper. L’herència és inherent a nosaltres, no la controlem, ni tampoc podem
decidir sobre ella, però l’experiència sí es pot construir. L’estima que se’ns
oferia des de casa, amb els pares, ens va marcar; l’estima i l’educació a l’escola,
també ens va marcar; i cada etapa de la nostra vida, ens marca de forma
decisiva i ens defineix, modifica o transforma la nostra forma de ser, sentir,
percebre i actuar. Quan escrivim, plasmem tota aquesta experiència mitjançant
la “microgestualitat”, la qual queda impregnada en el paper de forma plàstica i
gràfica. Des de la grafologia, és banal analitzar i interpretar quelcom, sense
contextualitzar el que tenim davant; l’escriptura, parla de la nostra
experiència, o millor dit, del resultat de la nostra experiència; per tant,
escrivim sense por, de què ens hem d’amagar? De l’experiència? En els temps
actuals, l’experiència de la vida té un valor immens.
La
contextualització de qualsevol fet, pràctica, o succés, és la part més
important per donar sentit a allò que estem fent.
Dóna
sentit a la vida, dóna sentit a la Grafologia.
Christian Mòdol Garriga
Pèrit Grafològic, Grafoanalista i Docent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario